Ja s'arrima, cada vegada queden menys dies per aquest disabte. Les ansies se m'apoderen del meu cos, hui toquen series, dema asfalt i el dimecres per pista de terra.. despres ja tot quedara en el aire, tot en l'aire per al disabte, un altre repte, un nou objectiu a superar, no tinc nidea com es.. soles em puc guiar per el perfil, pero no se aon tinc que apretar, aon tinc que anar mes lleugera.. ja que no le fet mai, i tampoc he fet mai una mitja marato, diria que estic un poc nerviosa..massa nerviosa diria jo, ja que soc un poc " ANSIA" com diu el meu entrenador, ell hem diu que eixa ansia es bona, ja que es necesita un poc de nerviosisme per a conseguir els reptes que ens proposem, eixa ansia es la que hem posa mes nerviosa cuan vaig mal, i hem dona alegries cuan guanye.Soc novata amb tot açò, pero el temps que duc corrent, entrenant dia a dia i superant les meues marques.. hem sent molt contenta amb tots els resultats.Ara a concentrarme en el disabte, aguardar totes les forçes per a eixe dia, per donarlo tot... al 100 per cent!!